Pares Carmelites 50 - Yuyus 71

Parcials: 9-9, 20-21 (29-30), 6-17 (35-47), 15-24 (50-71).

Partit aplaçat de la jornada 6 que s'ha disputat 3 mesos després.

L'encontre ha sigut més igualat del que diu el resultat final. El primer periòde els mals atacs i les imprecisions pels 2 equips han sigut una constant. Al segon parcial, els atacs s'han imposat a unes inexistents defenses cosa que ha fet arribar al descans amb un mínim lleuger avantatge d'un punt (29-30).

A la represa amb més paciència i bona selecció de tir s'ha conseguit trencar el partit fent un parcial de 0 a 10, de 33 a 37 s'ha passat a un 33 a 47, que deixava encarrilat el partit. A l'últim periòde s'ha tornat a fer un bon parcial de 0 a 10 que deixava vist per sentència el match.

Destacar del partit:
- les bones finalitzacions de contraatac del nostre MVP de la copa del rei ACB! En aquest vídeo veure-ho de qui va aprendre, llàstima que faltava la Kisscam...

- l'aparició estel·lar del nostre center a la mitja part per ser clau en el tercer periòde. Ha sigut per cagar-s'hi!!
- el "coast to coast" del nostre veterano engominat, acabant amb un revers.
- el velocíssim revers per línia de fons sense saltar que ha creat un OOOOOHHHH general a la banqueta.
- els habituals amics dels àrbitres/rivals que han seguit fent de les seves.

YUYUS 64 – CC PASSEIG LA SALUT 42

Enèsim partit a les 9h al poliesportiu de Montigalà.
L’ equip ha arribat al pavelló amb el record encara fresc de l’ últim partit, conscient del ridícul espectacle que es va oferir. La nostra concentració estava posada, aquest cop sí, en el partit ja que tots coneixíem de la duresa física del rival que carrega totalment el seu joc sobre els 3 grans pivots, superiors tant en pes com en alçada. Ara bé, amb aquest únic argument no és possible guanyar uns Yuyus motivats des del primer minut.
El partit ha començat molt físic, amb constants faltes, crits i alguna que altre “hòstia” fora de lloc que ha encès l’ ambient ben aviat. Els nostres pivots: German, Alberto , Dani i Soto han patit la duresa descontrolada dels pivots rivals però de sobres és conegut que la potència sense control no serveix de res.
Amb una simple zona 2-1-2 hem mantingut a ratlla el seu joc i hem tancat el rebot defensiu propiciant molts contraatacs amb superioritat que ens han permès augmentar fàcilment la distància al marcador. Tret del tercer quart, els Yuyus han aconseguit mantenir el nivell durant tot el partit i forçar moltes faltes personals (13/23 en tirs lliures –millorable!-). Amb cap possibilitat de guanyar el partit i els jugadors rivals mentalment ja fora del partit l’ ambient ha seguit degenerant i 3 jugadors seus han estat expulsats per faltes –1 amb falta desqualificant a l’estil “barriobajero” d’en Sergio Ramos–.

En resum, cal destacar el següent:
1) La concentració i les ganes d’ esforçar-se per treure el partit endavant són la base de la victòria.
2) La lliçó de professionalitat d’ en German que és capaç de firmar dos MVP en menys de 24h. Bé, desconeixem si fins i tot ha fet un hat trick...

Parcials: 18-8, 19-8, 10-17, 16-9

JUAN VALERA 35 - YUYUS 45

Y LLEGÓ EL ESPERPENTO.....
Pasotismo, risas, poca puntualidad y una sensación mas que negativa fue la tonica que se dio en el partido.
A fecha de hoy podemos decir que tenemos un problema: No vemos aro, tiros con buenas posiciones no entran, malas elecciones en ataque y una falta de competitividad hacen de los yuyus esten a un paso de complicarse el ascenso.
Del partido no merece la pena hablar

YUYUS 56 - ELS CANALETS 61

MEDIA LIGA TIRADA A LA PAPELERA.

Con esta derrota el equipo de los Yuyus tendrá muy cuesta arriba ganar el campeonato. El partido tenía trampa, inicialmente solo eran cinco y podías pensar de antemano que la victoria sería relativamente fácil, pero no fue así el equipo contrario se mostró seguro demostrando que sabían mover la pelota y compenetrándose perfectamente entre sí, su defensa nos dejaba tiros claros y cerraban bastante bien el rebote.
Nosotros estuvimos desquiciados todo el partido, gritos al arbitro, gritos entre nosotros y los triples fiel compañero que nos han ido acompañando durante toda la liga, en el partido que mas lo necesitabámos no hicieron acto de presencia. Tanto de tres como de dos se estuvo muy desacertado con lo que el equipo rival jugaba defensivamente se mantuvo muy comodo. Nuestra defensa en ningún momento estuvo a la altura no pudiendo cortar una dinámica de juego que no era la nuestra sino la de ellos.
La diferencias máximas estuvieron entorno a los 8 puntos de ventaja a favor del equipo rival, ajustándose al final, no se pudo voltear el partido, ya todo era demasiado tarde.

Momento bajo de la temporada, desde que llegamos y de eso ya hace dos temporadas, es el primer partido en el que no hemos sido superiores y lo peor es que con un rival descendido de primera y que solo jugaba con cinco. Este es nuestro techo?? muy lejos no estamos (Esto ya es una opinión personal, pero creo que al equipo se le empiezan a percibir ciertas limitaciones respecto a rivales que demuestran saber jugar a este deporte.