És el dolent de somiar... Que en moltes ocasions, no sempre, arriba el moment de despertar i retrobar-se amb la realitat. Els Yuyus van mantenir viu el somni de plantar-se a la final de l'OBA fins a l'últim moment, lluitant contra vent i marea (en forma de lesions o baixes, criteris arbitrals dubtosos o rivals d'un potencial físic molt superior) fins que, qualsevol Blancaneus que té de tornar de palau, les dotze campanades van sonar en el rellotge dels vermells i van posar fí a la seva temporada al cedir davant els Cargamento Kings en les semifinals. Tot i així, i en la fulla de serveis que tots els aficionats/ades conservaran en la seva memòria, quedarà l'esforç, el sacrifici i el pundonor d'un grup de jugadors que mai van llençar la tovallola.
El partit va arrancar amb un ritme vertiginós, amb els dos equips disposats a fer valer les seves armes: els Cargamento, el seu ritme i encert en el tir exterior i els Yuyus, el seu poder a la zona i un ritme més lent. Fruit de tot això, la primera part es va tancar amb la màxima igualtat en l'electrònic, 4 punts a favor dels Kings.
Tot i així, l'equilibri es va trencar a l'inici del tercer periòde, amb un ritme de joc que els Yuyus no van poder aturar, parcial de 0 a 7 amb 2 minuts, i 11 en contra que trencava el partit. En aquells moments, els Yuyus van intentar pujar el nivell d'intensitat defensiva, però els àrbitres igual que en tota l'eliminatòria, van ser excesivament permissius amb les actituds dels rivals (insults, faltes de respecte...) i molt estrictes amb nosaltres. Tot i el temps morts per aturar el vendaval rival, el malalt no mostrava síntomes de millora. Però amb l'entrada d'altres jugadors a pista, els Yuyus a base de cor van reaccionar, negant-se a marxar encara del ball. Però era massa tard, al final es va arreglar el marcador i es va acabar perdent de 5 punts (80 a 75). La superioritat del rival havia sigut evident, però sempre ens quedarà el mal gust de la imparcialitat dels àrbitres...
Tot i així, l'equilibri es va trencar a l'inici del tercer periòde, amb un ritme de joc que els Yuyus no van poder aturar, parcial de 0 a 7 amb 2 minuts, i 11 en contra que trencava el partit. En aquells moments, els Yuyus van intentar pujar el nivell d'intensitat defensiva, però els àrbitres igual que en tota l'eliminatòria, van ser excesivament permissius amb les actituds dels rivals (insults, faltes de respecte...) i molt estrictes amb nosaltres. Tot i el temps morts per aturar el vendaval rival, el malalt no mostrava síntomes de millora. Però amb l'entrada d'altres jugadors a pista, els Yuyus a base de cor van reaccionar, negant-se a marxar encara del ball. Però era massa tard, al final es va arreglar el marcador i es va acabar perdent de 5 punts (80 a 75). La superioritat del rival havia sigut evident, però sempre ens quedarà el mal gust de la imparcialitat dels àrbitres...
que haguès passat si els àrbitres ens haguèssin respectat igual que ho han fet amb ells?
Amb tot, el ball i la temporada va acabar per uns Yuyus que finalitzen tercers classificats de la OBA i semifinalistes de la Copa. Esperem que l'esperit i l'entrega d'aquest grup d'amics i afició, acabi tenint el seu tresor, aconseguir algun títol, sigui a la OBA o en una altra lliga. El bàsquet és així, acabarà per ser just.
Des d'aquestes línies agraïr a tots els components dels Yuyus l'actitud mostrada. Un cop més, ha sigut un plaer jugar amb vosaltres!
